/les exposicions/

2015/ EXPOSICIONS/

Fotògrafs confirmats.

 

 

 

RUIDOFOTO/ colectiu de Barcelona

FOTÒGRAFS DE MELILLA/ melilla

 

RICARD GARCIA VILANOVA/Libia/Siria

 

RODRIGO RODRICA/ deshaucis

 

Adrià costa/ local

 

Fernando Moleres/ FE i religió

 

 

En procés…..

 

 

 

 

 

 

2013/

Exposicións/

Alfonso Moral/

Imagen 3

Síria, any zero/

Alep/

La ciutat d’Alep porta mes de 2 anys immersa en la guerra/ Es calcula que més de 12.000 persones han mort a la ciutat des de l’inici del conflicte a Síria/ La destrucció d’Alep ha arribat a zones com la ciutat vella, considerada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La ciutat està dividida en dos i els seus habitants lluiten per mantenir la seva vida diària malgrat tot/ Fotografies realitzades al març de 2013/

————————————————————————————————-

Héctor Mediavilla/

Imagen 18

“Penélopes Mexicanas”/

Aquest treball fotogràfic mostra una cara poc estudiada del fenomen migratori: la de qui espera el que va emigrar/

Dones mexicanes de diferent edat i condició, els marits van emigrar als EUA, són les protagonistes: elles ens parlen del seu abandonament, les seves vivències, la seva lluita per sortir endavant en una societat en què els drets de la dona van encara darrere dels de l’home/

A Mèxic, el 60% dels homes que decideixen emigrar a l’estranger no tornen mai/ No obstant això, no hi ha estadístiques de quantes dones mexicanes es troben en aquesta situació d’espera ja que fins ara no s’ha considerat una qüestió rellevant/

El títol de l’exposició fa al · lusió al mite grec de Penèlope, esposa que va esperar durant 20 anys al seu marit, Ulisses, després de la guerra de Troia/ En l’actualitat prop d’un milió de dones mexicanes encarnen aquest mite vivint suspeses en una espera interminable/

Durant dos anys Mediavilla va captar la solitud i l’enteresa d’aquestes dones recorrent els estats de Guanajuato, Pobla, Tlaxcala i el Districte Federal/

Per conèixer els testimonis de les “Penélopes” o tenir més informació sobre el projecte, es recomana visitar www.penelopesmexicanas.org

—————————————————————————————–

Garapa colectiu de Sâo Paulo-Brasil/

Imagen 8

El Mur/

Assaig documental que tracta sobre el conflicte causat per la construcció, per la ciutat de Rio de Janeiro, un mur per separar l’àrea de favela Santa Marta de l’Atlàntic/

——————————————————————————————

Jordi Pizarro/

Imagen 9

The Believers Project/

ISRAEL- INDIA – CUBA – POLONIA/

The Believers Project és un projecte Documental a llarg termini, a través de festivitats religioses, diferents rituals i creences pretén desenvolupar la idea de la Fe, aixi com les circumstàncies polítiques i socio-culturals que es produeixen d’ella/ Desenvolupar el concepte de l’esperança, lo sagrat, lo místic, l’espiritualitat, la relació de L’Ésser humà sobre la seva pròpia existència/ Pretén construir una finestra al món exterior per aproximar diferents cultures, ètnies i diversitat religioses per crear un treball antropològic i materialitzar algo tan intangible com l’espiritualitat de L’ésser humà en la seva busca de creure en algo, en busca de respostes/

——————————————————————————————–

Javier Bauluz/

Imagen 10

Resistència Minera/

65 dies de l’última vaga minera a Espanya , les barricades, la marxa negra, els tancaments o les desenes de mobilitzacions convocades per reivindicar el futur de la mineria i les comarques mineres al llarg de l’agitat estiu de 2012/

—————————————————————————————-

Lurdes R. Basolí/

Imagen 4

Caracas la sucursal del cel/

Caracas és la capital més violenta d’Amèrica Llatina/ L’any 2012 les xifres oficials van llançar el nombre de 5.687 ciutadans morts com a conseqüència de la violència estrictament delinqüencial/ “Caracas. Sucursal del cel “és un expedient visual que permet distingir el semblant d’una societat que no coneix l’espant per por a reconèixer la seva veritable naturalesa ontològica: ser dues coses: víctima i victimari/ La genuïna tragèdia, com fantasma que no té consciència de la seva pròpia mort, és no ser capaços de reconèixer la naturalesa tràgica/ La veritable tragèdia és no tenir tragèdia/ Caracas és una ciutat que no sap què fer amb els seus morts, potser perquè ningú està viu/ Ningú es considera humà, tots som: “serps, vedells, voltors o chigüires”/ Viure com gossos i morir com gossos: els lladrucs trontollen com descàrregues d’armes automàtiques: pa, pa, pa, pa! Qui va dir por? Són només fotografies, imatges, representacions/ En canvi, la realitat sempre és més terrible, tràgica, desesperançadora/ Tot queda clar, no hi ha cel que valgui, quan els àngels porten “ferros d’alt calibre” i els seus canons ressonen com flautes. Fins als sants es defensen del turment que els espera a la via i l’asfalt caraqueño, porten armes i punyals, dormen al cementiri, fumen herbes, tanta vida al tanta mort/ Al final tot queda clar, quiet, com ho afirma el poeta Rafael Cárdenas: “… matem perquè estem morts”. Ningú està fora de perill, ningú queda impune, tots som víctimes i victimaris d’una guerra sense baptisme: “una guerra que encara no té nom”/

——————————————————————————

Marc Sañé/

Imagen 7

El pes de la pobresa/

El pes de la pobresa documenta les dures condicions de treball de les dones portadores marroquís a la frontera entre Marroc i Melilla/ Cada dia centenars de dones es veuen obligades a transportar fardells de fins a 80 kgs passant d’una banda a l’altre de frontera en el que es el contraban de mercaderies. Aquestes dones guanyen entre 2 i 5 euros al dia arrivant a fer fins a tres viatjes al llarg de la frontera/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s